divendres, novembre 15, 2019
Traduir
Polítiques d'Igualtat

METRO - Hari Ghimiray, center, and her daughter-in-law, Bishnu Ghimiray, right, both refugees from Bhutan who have been in the United States for one month, laugh with volunteer Susie Millican, left, after Millican said "Namaste" to them and they understood as they wait to pick up food from the San Antonio Food Bank's Mobile Pantry on Thursday, Oct. 22, 2009. LISA KRANTZ/lkrantz@express-news.net

Albert Escuder és el nom del productor del documental ‘Más allà del mar’ que està buscant suport econòmic a través de la plataforma de micromecenatge Verkami per poder assumir el cost de la lloguer del material necessari i de la gravació.

Molts joves immigrants es troben en tal situació de confusió i vertigen que acaben recorrent a la drogoaddicció i a la prostitució per tirar endavant. El drama dels refugiats no acaba amb l’arribada a Grècia; aquí és on comença. Per sort, hi ha voluntaris que lluiten per acompanyar-los en el seu confús dia a dia. Aquesta és la història que es pretén recollir en el documental ‘Más allá del mar’ a la producció del qual trobem al cineasta local Albert Escuder.

‘Más allá del mar’ és un documental que pretén aprofundir en la realitat de la relació refugiat-voluntari i per documentar-la l’equip te previst viatjar a Atenes, on treballa l’ONG ‘Holes in the Borders’ desenvolupant projectes com l’alternativa habitacional. Es tracta de pisos d’acolliment per a joves refugiats d’entre 18 a 23 anys, que vivien al carrer. La solitud els havia portat a la droga i la prostitució per sobreviure, perquè havien perdut tot els seus diners en la travessa del Mediterrani.

El documental no és una altra història d’ajuda als refugiats: és una història de convivència en què s’explica la història de refugiats joves, d’entre 18 i 23 anys, que estan allotjats en pisos de ‘Holes in the Borders’. A més d’ajudar-los diàriament amb el pis, els voluntaris els assisteixen legalment i els acompanyen personalment perquè puguin viure una vida més digna que la que es van trobar en posar els peus per primera vegada a Atenes.

L’acord el signa l’EMD amb la Fundació Privada Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual Catalònia amb l’objectiu se seguir un any més afavorint una major incorporació al món laboral de les persones amb risc d’exclusió i promoure la Responsabilitat Social de l’EMD de Valldoreix

Amb aquest conveni l’administració valldoreixenca busca fer visible la necessitat de què la societat es conscienciï de la importància de fomentar la contractació i la incorporació al mercat de treball de les persones pertanyents a col·lectius especialment fràgils. En el cas de Valldoreix s’amplia el conveni amb Grup Catalònia que permet la continuïtat de la persona assignada al desenvolupament de tasques de consergeria i que està adscrita al Servei d’ Atenció Ciutadana de l’EMD de Valldoreix.

La persona beneficiaria d’aquesta ampliació de l’acord continuarà realitzant les seves tasques en horari de de 08:00 a 15:00 hores, tal com ha vingut fent des de la seva  incorporació, amb la signatura del primer conveni el mes de juliol de 2016.

L’acte de renovació del conveni entre l’EMD de Valldoreix i el Grup Catalònia es va fer el passat dimarts al despatx del president de l’EMD de Valldoreix, Josep Puig, i va comptar amb la presència del president de Grup Catalònia, Joaquim Serrahima; la vocal de Personal de l’EMD, Susana Herrada i el Responsable del Servei d’atenció a l’empresa del Grup Catalònia, Ricard Vidal-Ribas. Durant la signatura tan Puig com Serrahima van expressar la seva satisfacció pels objectius assolits durant el primer any de conveni i es van mostrar convençuts que la col·laboració entre les dues institucions seguirà donant fruïts. L’acte va comptar també amb la presència de la beneficiària del conveni, Mercè López, que va fer balanç del seu any a l’EMD de Valldoreix, del que ha dit ‘ha estat un any molt positiu per a mi’.

L’entitat aglutina les dones colombianes immigrades de Sant Cugat que comparteixen les seves diferents experiències migratories i les documenten com un exercici de sanació dels traumes provocats pel conflicte armat al seu país d’origen i les seves conseqüències directes i indirectes.

Una taula parada plena de plats típics colombians o un simple cafè és l’excusa perfecta per a què les membres de la Comissió Veritat, Memòria i Reconciliació de les Dones Colombianes a l’Exterior pugin crear l’escenari ideal per a la creació d’una memòria col·lectiva comuna a través de compartir la veritat individual de cada una d’elles sobre com van viure el conflicte armat a Colòmbia, el seu procés migratori i l’adaptació a la nova realitat en el país d’acollida.

L’associació centra la seva activitat en cobrir quatre necessitats fonamentals com són; Sanar el trauma causat, tan pel conflicte armat com pel procés de sortida del seu país d’origen i l’arribada al país d’acollida; i contribuir als processos formals de veritat, memòria i reconciliació a Colòmbia, a partir de la experiència vivencial de la diàspora -sobre tot en relació amb una futura Comisió de la Veritat. Els altrs grans pilars són la facilitació dels processos d’integració i el desenvolupament d’una metodologia innovadora per a la participació de les dones colombianes en el procés de pau.

Un altre dels grans objectius que la comissió busca aconseguir amb el seu treball és posar de relleu que en molts casos les persones que han arribat a Catalunya des de Colòmbia –com també arreu del món- ho han fet fugint d’una guerra i de les seves conseqüències i que aquest fet les ha marcat de per vida.

Les trobades de la comissió se sustenten en la documentació de l’impacte que la guerra i la migració ha tingut sobre les dones colombianes a la diàspora, així com els mecanismes que han desenvolupat, al llarg dels anys, per tal de superar aquestes experiències traumàtiques. Des d’aquestes premises es pretén empoderar les dones com a elements actius de transformació social, política i cultural, tan a Colòmbia com als països d’acollida.