dijous, octubre 19, 2017
Traduir
Festes tradicionals

0 3548

Des de l’any 1717 la gent d’El Papiol i de Canals pujava, el segon diumenge de setembre, a l’ermita de la Salut. Demanaven a la Mare de Déu de la Salut, protecció i remei a totes les malalties i dolors, i les dones embarassades una bona gestació i un bon part. L’ermità venia unes cintes de seda de colors de la mateixa mida que la imatge de la Mare de Déu, que es lligaven a la cintura de les embarassades.

La tradició de pujar a l’ermita el segon diumenge de setembre durà fins l’any 1935. Tot i que les famílies de Can Monmany i Can Domènech han continuat pujant amb la gent d’El Papiol.

Durant la Guerra Civil, l’ermita es convertí en un corral. Els senyors Campi, Miralles i Mercader, prometeren l’any 1938 que si sortien amb vida de la guerra promourien pujar-hi cada any a fer una visita. D’aquesta promesa sorgí l’aplec de la Salut i la seva celebració es va instaurar el dia de la festivitat de la Mare de Déu del Pilar (12 d’octubre).

Els veïns de La Rierada (Molins de Rei) pugen, des de l’any 1988, el darrer diumenge de juliol com a inici dels actes de la seva festa major.

Durant molts anys l’APVV va ser l’encarregada de mantenir viu l’aplec, però des de fa ja alguns anys l’aplec és organitzat per l’EMD. Els darrers anys l’aplec s’ha caracteritzat  per una gran  vitalitat i participació, tant per part de les entitats valldoreixenques com per colles de carrers i barris que participen al tradicional concurs de paelles. A l’aplec s’uneixen la tradició de les sardanes, les bitlles, la missa o la visita històrica   amb actes per a tota la família com els jocs infantils o les paelles. L’aplec és una festa popular que ens fa  conviure amb altres veïns, que ens recorda que som una vila amb tradicions i amb la voluntat de sentir-nos part d’una comunitat.

 

0 3762

La festa se celebra des de l’edat mitjana per la festivitat de Sant Cebrià, el 16 de setembre. La primera Festa Major de la que coneixem el programa de l’any 1912. Al matí va tenir lloc la Missa major musicada per  l’Orfeó  de Rubí i amb el sermó dedicat a la figura de Sant Cebrià realitzat per mossèn  Gil Parès i Vilasau, capellà tinent de la Cripta de la Sagrada Família de Barcelona. Seguidament va tenir lloc la tradicional processó, i al finalitzar les cerimònies religioses, un ball de rams a l’era de Can Cadena. Dinar popular i per la tarda un altre cop ball. La comissió organitzadora la formaven Francesc Busquets i Rodolf Llacuna.

Al llarg del s.XX la festa major ha anat canviant el seu format i les dates de celebració.

Fins el anys 50 la festa era sols el dia de Sant Cebrià, a partir d’aquests anys se celebrà la Mare de Déu de l’Assumpció, el 15 d’agost. La importància dels estiuejants va fer que fins l’any 1978 la festa gran fos la de l’Assumpció, i el 16 de setembre se celebrava la festa dels residents.

A partir de 1979, amb la democràcia i sota l’alcaldia de Josep Lluís Martínez, la festa major s’unificà en una sola, la del patró, amb l’objectiu de relacionar a tots, residents i estiuejants, i amb la voluntat de fer poble. Les primeres festes van ser organitzades per una Comissió de Festa Major, depenent del Consell Cultura.

Els grups i orquestres que han amenitzat els balls han estat variats i de diferent qualitat: Marabú, Huapachá Combo, La Vella Dixeland Band, Orquestra Plateria, La Salseta del Poble Sec, Orquestra Tràfic, Los Mustangs, i diversos grups de jazz.

El teatre ha estat sempre present ja sigui amb teatre afeccionat  dels grups del mestre Perbellini o del Manel Aran als anys 50, L’Espiral o professional amb gent com Pepe Rubianes o Vol Ras.

Els esports  han jugat un paper important, amb competicions organitzades per diverses entitats: hockey patins a la pista de la família Priante, cross popular, futbol sala, voleibol, cursa ciclista, handbol, bàsket, simultànies d’escacs, l’open de tennis de taula des de 1981, el trial indoor els anys 1983 i 1984, etc…

Les activitats infantils estaven marcades pels pallassos i la  xocolatada. Com a actes populars durant els vuitanta s’incorporaren  la Sardinada i el concurs de paelles.

Entre els actes culturals l’any 1980 s’incorporà la primera edició del Premi Literari Valldoreix,  l’any 1983 s’inicià la Mostra d’Art de l’APVV i el Concurs de Pintura Ràpida. Des del 1984 i fins el 1993 es va fer la Fira de Brocanters.

Un dels clàssics era el castell de focs d’artifici, però els incendis de l’estiu 1994 van fer que desapareguessin des de la festa d’aquell any. Els actes de Festa Major tenen el seu cicle de vida i algunes es converteixen en tradició, d’altres desapareixen i ens queden en el record.