Aquest llibre s’edita l’any 2006 fruït del treball de Fèlix Mestres, Josep Ma. Pujols, Francesc Sanjust i Miquel Batet, un grup de veïns de la vila, que de forma voluntaria, i en col·laboració amb Josep Castellví, Jordi Roca i Joan Valls del Club Muntanyenc de Sant Cugat, van elaborar un recull en fitxes didàctiques dels exemplars arboris més valuosos per la seva edat, raresa, bellesa i història. Cada fitxa inclou el nom comú, la familia, el gènere, l’espècie, l’alçada i perímetre del tronc, la forma, l’edat, l’estat de conservació i la localització. La guia recull tant arbres ubicats en terrenys privats, dels quals es van encarregar Mestres, Pujols, Sanjust i Batet, com exemplars situats en espais públics, que van ser recopilats per Castellví, Roca i Valls.
Valldoreix és una vila situada en un entorn natural privilegiat, a tocar del Parc Natural de la Serra de Collserola. Aquest entorn natural és una de les característiques més valorades pels valldoreixencs i valldoreixenques. És per això que des de l’Administració es fomenta la seva preservació. A més, els arbres i arbredes d’un poble formen part del seu patrimoni, del seu paisatge i es troben fortament arrelats en l’imaginari col·lectiu i en les vivències personals dels seus ciutadans. Per aquest motiu l’EMD de Valldoreix pretén assegurar la continuïtat del nostre patrimoni natural mitjançant figures de protecció com el Catàleg d’Arbres i Arbredes d’Interès Local.
La normativa d’arbres monumentals a Catalunya es va iniciar al juny de l’any 1987 quan la Generalitat de Catalunya va publicar el primer decret sobre arbres monumentals i a l’Ordre del 20 d’octubre del mateix any ja es van declarar els tres primers exemplars: el Pi de les tres branques (I i II) i el Roure de Can Codorniu. Actualment hi ha prop d’un miler de grans arbres estudiats i d’un centenar de declarats, des d’aleshores, un gran nombre de municipis de Catalunya han decidit protegir el seu patrimoni arbrat, a través de la figura del Catàleg d’arbres i arbredes d’interès.
Per tot l’anterior, l’EMD de Valldoreix procedeix a elaborar el present Catàleg d’Arbres i Arbredes d’Interès Local, per tal de protegir els arbres i arbredes inclosos en els Annexos 1 i 2.
Finalment, per tal d’assolir una preservació real i efectiva d’aquest patrimoni i atès el marc legal aplicable per la protecció dels arbres i arbredes, el Ple de la Junta de Veïns de Valldoreix, el 17 de juliol de 2014, va aprovar el present catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Valldoreix.
Els arbres formen part essencial de l’espai públic i contribueixen a fer més habitable el medi urbà. Proporcionen ombra, milloren el confort climàtic, afavoreixen la biodiversitat i generen espais de relació i benestar.
A Valldoreix hi ha més de 3.000 arbres urbans, alguns dels quals destaquen per les seves dimensions, edat o interès paisatgístic. La seva gestió es basa en criteris tècnics d’arboricultura moderna, orientats a garantir la seva salut, seguretat i funció ambiental.
Menys poda, més salut
Els arbres són éssers vius que creixen i evolucionen amb el temps. Quan es desenvolupen de manera natural i equilibrada, són més sans, més resistents i més capaços de complir la seva funció a la vila.
Per aquest motiu, a Valldoreix:
· No es realitzen podes sistemàtiques ni severes
· S’intervé només quan és necessari
· Es prioritza el respecte per l’estructura natural de l’arbre
L’objectiu no és modificar l’arbre de forma artificial, sinó acompanyar el seu creixement i reduir conflictes amb l’entorn.
Per què es poden els arbres?
Les actuacions de poda es realitzen únicament en els casos següents:
· Per seguretat: eliminació de branques seques, trencades o amb risc de caiguda
· Per interferències: quan hi ha conflictes amb edificis, façanes, enllumenat, senyalització o el pas de vehicles i vianants
· Per motius sanitaris: control puntual de plagues o malalties
· De manera excepcional: per reduir molèsties concretes (com fruits), sempre sota criteris de proporcionalitat.
Què es té en compte a l’hora de podar?
Cada actuació es valora de manera individualitzada, tenint en compte:
· L’estructura i l’estat de l’arbre
· La seva ubicació
· L’espècie i les seves característiques
· El ritme de creixement
· La fase de desenvolupament
· Les reserves energètiques i la capacitat de resposta de l’arbre
Per què s’eviten les podes severes?
Les podes intenses o inadequades poden tenir conseqüències negatives:
· Generen ferides grans que l’arbre tarda anys a tancar.
· Faciliten l’entrada de fongs i plagues.
· Poden provocar podridures internes.
· Debiliten l’estructura i incrementen el risc de fallada.
· Indueixen creixements desordenats i menys estables.
Per això, l’arboricultura urbana actual aposta per intervencions mínimes i selectives.
Quin tipus de poda es fa?
Principalment s’apliquen:
· Poda de manteniment: eliminació de branques seques o mal orientades.
· Poda d’adaptació: per evitar interferències amb l’entorn.
· Poda de reestructuració (casos puntuals): en arbres desequilibrats o amb problemes estructurals.
Sempre es treballa amb criteris tècnics, respectant la fisiologia de l’arbre i evitant actuacions agressives.
Un model de gestió sostenible
Aquest model de gestió permet tenir arbres:
· Més sans i longeus
· Més resistents a plagues i malalties
· Més segurs
· Amb major capacitat d’aportar ombra i beneficis ambientals
En definitiva, es tracta de PODAR MILLOR, NO PODAR MÉS.
Valldoreix es troba situat a l’extrem nord del Parc Natural de la Serra de Collserola. Aquesta proximitat a un espai natural protegit genera un equilibri entre l’ús residencial i els béns naturals, que cal preservar. L’objecte d’aquesta ordenança és establir normes de regulació i gestió de l’arbrat de Valldoreix per tal de garantir la seva continuïtat.