Una entitat d’àmbit territorial inferior al municipi (EATIM) és una administració local inferior al municipi. Existeix a totes les comunitats autònomes d’Espanya, amb diferents denominacions: Parroquias rurales, Entidades Locales Autónomas, Entitats Locals Menors, etc …. El seu concepte agrupa diversos tipus de poblament, dependents d’una altra localitat més gran, però amb administració autònoma superior a la de la pedania o de l’annex, entre altres.
El reconeixement jurídic de les entitats locals d’àmbit territorial inferior al municipi té els seus orígens a finals del segle XIX.
Les EATIM estan formades per un alcalde pedani i una junta veïnal.
Algunes comunitats autònomes d’Espanya han desenvolupat legislativament formes similars d’organització inframunicipal.
D’acord amb el Registre d’Entitats Locals del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, a Espanya hi ha 3.704 entitats d’àmbit territorial inferior al municipi (EATIM), el que representa el 45,8% sobre el total de municipis existents (8.116) i el 31,4% del total de municipios y EATIM inscrites en aquest registre (11.837). Les tradicionalment anomenades “entitats locals menors” són una realitat molt present en el món local.
De la distribució per Comunitats Autònomes, destaca per sobre de qualsevol altra, la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó, on es concentren 2/3 parts (2.230) del total d’EATIM de l’Estat. Per contra, ni Canàries ni la Regió de Múrcia tenen inscrita cap entitat d’aquest tipus.
A Catalunya hi ha 65 entitats municipals descentralitzades (nom que reben les entitats inframunicipals en la legislació catalana), xifra allunyada, en termes absoluts, de les de Cantàbria (519), Navarra (346) o el País Basc (341), que segueixen a Castella i Lleó en nombre d’entitats en el seu territori.
A nivell estatal existeixen dues entitats que agrupen les entitats locals menors.
Federación de Concejos, Pedanías y Parroquias Rurales de España
Federación de Concejos, Pedanías y Parroquias Rurales de España
Federación Española de Entidades Locales Menores
Federación de Concejos, Pedanías y Parroquias Rurales de España
A Catalunya, consta la creació d’entitats inframunicipals des de principis del segle XX. Hi ha alguns períodes significatius: finals de la dècada dels 50 i principis dels anys 70, en què es creen gairebé 2/3 parts de les entitats existents avui, en bona part, com a mesura correlativa a la seva supressió com a municipis independents. En aquest sentit, cal dir que 32 de les actuals entitats havien estat, durant el segle XX, municipis independents.
L’any 1992 la Generalitat acordà la continuïtat de la major part d’entitats existents, anomenades fins aleshores, “entitats locals menors”.
A partir d’aleshores el nombre d’entitats municipals descentralitzades ha continuat a l’alça d’una manera moderada, passant de les 51 existents l’any 1992 a les 65 actuals. Les entitats municipals descentralitzades són el 6’86% respecte al nombre total de municipis existents a Catalunya (947).
Gairebé la totalitat de les entitats municipals descentralitzades (54, el 83%) es concentren a la província de Lleida i, molt especialment, en les comarques del sector nord-occidental de Catalunya (Val d’Aran, els dos Pallars, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell), que reuneixen quasi 2/3 del total. Per la seva banda, a la província de Tarragona hi ha 6 entitats municipals descentralitzades, a Barcelona, 4, mentre que a Girona hi ha 1.
Hi ha municipis que tenen més d’una entitat municipal descentralitzada en el seu si, donant-se casos extrems com els de Les Valls de Valira o Vielha e Mijaran, en els que s’hi concentren fins a set.
La mitjana poblacional d’una entitat municipal descentralitzada a Catalunya se situa en els 410 habitants. Ara bé, són ben poques les EMD que se situen entorn aquesta xifra, ja que es dóna una forta disparitat demogràfica entre elles, que va des d’entitats com Arestui o Sellui (al Pallars Sobirà), que no superen els 20 habitants, fins 8.500 de Valldoreix. Quasi la meitat de les EMD (32) no superen els 100 habitants, i quatre d’elles (Valldoreix, Jesús, L’Estartit i Bellaterra) superen amb escreix els 3.500 habitants.
Les entitats menys poblades són a comarques de muntanya i rurals, amb una intensa dedicació agrícola, ramadera i -cada cop més- turística amb grans extensions territorials (superiors 100 km²). Les entitats més poblades arriben a assolir dimensions demogràfiques que en molts casos superen les de bona part dels municipis catalans i la seva economia es troba molt més diversificada. Valldoreix per exemple té més població que ¾ parts dels municipis catalans.
Algunes EMD tenen el seu origen en nuclis de població que en el seu moment van ser municipis o que van passar a pertànyer d’un municipi a un altre.
Hi ha entitats municipals descentralitzades molt per sobre de la mitjana dels municipis catalans (entorn als 33 km²). Les entitats més extenses es troben alhora entre les menys poblades. Aquesta àmplia extensió territorial i l’escassa densitat de població pot il·lustrar la importància del territori en la configuració de la majoria d’aquestes entitats, especialment en aquelles en què la dedicació principal es concentra en les activitats ramaderes, agrícoles i forestals.
Contràriament, en les EMD situades fora de les zones de muntanya, la densitat poblacional augmenta i la seva extensió territorial se situa, en la major part dels casos, per sota dels 10 km².
Una Entitat Municipal Descentralitzada és un tipus d’entitat d’àmbit territorial inferior al municipi (EATIM), és a dir un govern local per sota d’un municipi, una autonomia a l’interior d’un municipi.
La Constitució de 1978 reconeix el principi d’autonomia local i el de descentralització. La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL) declara a l’article primer que totes les entitats locals gestionaran amb autonomia els seus interessos propis i a l’article 3.2 confirma que gaudeixen, també, de la condició d’entitats locals aquelles entitats d’àmbit territorial inferior al municipal instituïdes o reconegudes per les comunitats autònomes de conformitat amb l’article 45 d’aquesta llei.
Perquè ho diu clarament l’article segon del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
A l’article 86.7 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Als articles 79 a 83 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
L’article 86.7 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que “Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència.”
Es poden constituir en EMD les concentracions de població que dins d’un municipi constitueixin nuclis separats a iniciativa de la majoria dels veïns interessats o de l’ajuntament. Posteriorment, s’haurà de sotmetre a informació pública per un termini no inferior a 60 dies, per tal que els veïns hi puguin formular els suggeriments o les al·legacions que considerin adients.
La situació actual però, està condicionada per LRSAL. Es podran constituir noves EMD però aquestes noves no tindran personalitat jurídica i no tindran caràcter de govern local. Funcionaran com a òrgan de desconcentració.
L’Agrupació d’EMD de Catalunya va néixer el dia 4 de maig de 1993 sota la presidència de l’EMD de Valldoreix. Està inscrita en el registre d’organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya el 17 de maig de 1996 amb el número C001/1996. Aquesta aplega els 63 governs locals de les EMD catalanes, representant a més de 25.000 habitants.
La primera trobada va ser a Valldoreix el 15 de setembre de 1990, la segona a la Seu d’Urgell el 27 d’abril de 1991, i la tercera el 18 de juny de 2005 a Valldoreix. Des d’aquest moment l’Agrupació ha anat fent les seves assemblees en diferents localitats com el Monestir de Les Avellanes, El Talladell, Baldomar o Jesús.
Actualment el president de l’Agrupació d’EMD de Catalunya és el senyor Josep Puig i Belman, President de l’EMD de Valldoreix.
