Medi Ambient

Medi Ambient

Plagues urbanes: Vespa Velutina

La vespa asiàtica (Vespa velutina) és una espècie exòtica invasora provinent del sud-est Asiàtic. A Europa, concretament a França, es va detectar l’any 2004 i la seva expansió pel continent ha estat molt ràpida, atès que no té cap depredador natural i les condicions climàtiques li són favorables. A Catalunya va ser detectada per primera vegada el 2012 a la comarca de l’Alt Empordà i, des d’aquell moment, es va anar expandint per altres comarques com el Bages, el Berguedà o el Maresme. L’any 2013 va ser detectada per primera vegada al Vallès Occidental i, des de llavors, la seva presència ha augmentat considerablement.

El principal perill de la vespa asiàtica és cap a altres insectes del nostre ecosistema, especialment de les abelles de la mel, de les quals se n’alimenten. Per tant, aquesta espècie exòtica invasora és un problema afegit per a l’apicultura i una amenaça per la biodiversitat autòctona.

 

Podeu consultar més informació al web de la Generalitat de Catalunya.

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/especies_exotiques_invasores/llista-especies/llista-especies-catalogades/artropodes-no-crustacis/vespa-asiatica-vespa-xinesa/

 

Què es fa des de Valldoreix per combatre-la?

L’EMD de Valldoreix, amb l’inici de la primavera, posa en marxa la campanya anual de detecció de la vespa velutina amb la localització dels primers nius primaris. És en aquesta època de l’any quan les vespes reines d’aquesta espècie exòtica invasora, fan els nius primaris. És per aquest motiu que des de l’EMD de Valldoreix es demana la col·laboració de la ciutadania, per tal de localitzar la presència de nius en aquesta fase inicial. Detectar els nius en estadis primaris té importants avantatges, ja que permet que l’eliminació sigui molt menys costosa, amb riscos molt menors i també s’evita que la colònia hagi crescut en individus i que aquests ataquin i s’alimentin d’altres insectes.

Tot i no ser una espècie perillosa per a la salut de les persones, s’ha d’evitar entrar en contacte amb aquests insectes i molt rarament hi pot haver un atac. Només en aquells casos de tocar directament una vespa o intentar capturar-la, la picada pot ser molt probable. Ara bé, la cosa canvia si ens acostem de forma accidental a menys de 5 metres d’un vesper i les obreres entren en alerta.

És per això que, en cas de localitzar un niu primari, s’ha de procurar mantenir-se a una distància mínima de 5 metres i avisar a l’EMD de Valldoreix. Un cop donat l’avís a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de Valldoreix (936742719) els serveis tècnics determinaran la necessitat de fer alguna actuació i com fer-la. En cap cas s’ha d’intentar eliminar el niu per mitjans propis.

ES RECORDA QUE EN EL PERÍODE ENTRE EL 15 DE MARÇ I EL 15 D’OCTUBRE:

• Està prohibit fer foc al bosc i a la franja de 500 m que l’envolta. Per a la recollida de restes de brossa vegetal de la vostra parcel·la utilitzeu les deixalleries o el servei de recollida a domicili (902.547.010) • Està prohibit llençar objectes encesos en la zona forestal i la franja de 500 m. • Està prohibit llençar deixalles, ja que, a més d’embrutar el bosc, poden ser l’origen d’un incendi. • En cas d’incendi truqueu sempre al 112.

ESPECIALMENT PER A LES REVETLLES

• Està prohibit llençar coets i encendre focs artificials a les zones forestals i a la franja de 500 metres que l’envolta.

Ordenança de protecció de l'arbrat de Valldoreix

Valldoreix es trova situat a l’extrem nord del Parc Natural de la Serra de Collserola. Aquesta proximitat a un espai natural protegit genera un equilibri entre l’ús residencial i els béns naturals, que cal preservar. L’objecte d’aquesta ordenança és establir normes de regulació i gestió de l’arbrat de Valldoreix per tal de garantir la seva continuïtat.

Agenda 21 de Valldoreix

L’any 1992 es va celebrar la Cimera de la Terra a la ciutat de Rio de Janeiro, en la que per primera vegada va sorgir l’Agenda 21, definida com una estratègia que els països han d’empendre en l’àmbit mundial cap al Desenvolupament Sostenible.   L’any 1994, a Alborg (Dinamarca) es va celebrar la primera Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles, on es va redactar la Carta d’Alborg, que instava els municipis a iniciar, seguint la filosofia de l’Agenda 21 de la Cimera de la Terra, el procés de les Agendes 21 Locals per al desenvolupament sostenible d’aquests municipis.   A Valldoreix, l’any 2009 es va elaborar l’Agenda 21 Local amb la finalitat de diagnosticar els punts febles pel que fa a la sostenibilitat local i plantejar mesures de correcció.   En una primera fase, es va elaborar l’Auditoria Ambiental, en la que es defineix el medi físic, l’entorn socioeconòmic i es diagnostiquen els punts febles pel que fa als vectors ambientals (energia, aigua, residus, aire i soroll), posant especial èmfasi en la diagnosi de l’estat de les rieres de Valldoreix i la mobilitat.   En una segona fase, es va elaborar el Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat, en el qual es defineixen 4 línies estratègiques d’actuació, dividides en 11 programes d’actuació, que incorporen un total de 45 actuacions plantejades per a la correcció de les deficiències detectades durant la primera fase d’elaboració de l’Auditoria Ambiental.   En una tercera fase, durant l’any 2010, es va celebrar el Pla de Participació Ciutadana, per tal que els valldoreixencs i valldoreixenques poguéssin participar de forma activa en l’elaboració final dels documents de l’Agenda 21 Local. El Pla de de Participació Ciutadana va constar de 4 sessions en les quals els veïns i veïnes van poder valorar els documents proposats i plantejar canvis, que van ser incoporats en els documents finals. Documents resultants del procés de l’Agenda 21 Local de Valldoreix : Annex 1 (Rieres de Valldoreix) Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat i Pla de SeguimentPla de Participació Ciutadana

Arbres de Valldoreix

Aquest llibre s’edita l’any 2006 fruït del treball de Fèlix Mestres, Josep Ma. Pujols, Francesc Sanjust i Miquel Batet, un grup de veïns de la vila, que de forma voluntaria, i en col·laboració amb Josep Castellví, Jordi Roca i Joan Valls del Club Muntanyenc de Sant Cugat, van elaborar un recull en fitxes didàctiques dels exemplars arboris més valuosos per la seva edat, raresa, bellesa i història. Cada fitxa inclou el nom comú, la familia, el gènere, l’espècie, l’alçada i perímetre del tronc, la forma, l’edat, l’estat de conservació i la localització. La guia recull tant arbres ubicats en terrenys privats, dels quals es van encarregar Mestres, Pujols, Sanjust i Batet, com exemplars situats en espais públics, que van ser recopilats per Castellví, Roca i Valls.

Plagues urbanes: Escarabat morrut de les palmeres

PROTOCOL A SEGUIR PELS TITULARS DE PALMERES AFECTADES PER LA PLAGA DEL MORRUT
L’objectiu d’aquest protocol és informar i instar als titulars de palmeres ubicades a la Zona
Demarcada de Catalunya, sobre les mesures d’eradicació, així com de prevenció i lluita que
han de dur a terme per controlar i evitar la propagació d’aquesta plaga.
En el moment que es detecti la primera o primeres palmeres afectades (nou brot), s’ha de
comunicar al Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural (DAAM), i procedir d’immediat a aplicar mesures d’eradicació així
com de prevenció i lluita sobre aquestes i sobre les del seu entorn més proper.
Les mesures d’eradicació consistiran en actuacions sobre les palmeres afectades, per tal
d’eliminar la plaga, com tractaments amb productes fitosanitaris, sanejament i destrucció de
les parts afectades o la tala de palmeres atacades i destrucció de les parts afectades.

Plagues urbanes: Mosquit Tigre

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és un insecte invasor instal·lat a Sant Cugat des de l’any 2004. El seu cicle biològic inclou una fase aquàtica (larves) i una fase aèria (adulta).

La femella diposita els ous en espais susceptibles de ser inundats i és en l’aigua estancada on es desenvolupen les larves. És actuant a la fase aquàtica quan la col·laboració ciutadana és imprescindible per evitar que les larves es desenvolupin fins a la fase adulta de l’insecte.

Com prevenir l’expansió

Si apliqueu les següents mesures preventives, entre tots reduirem  les molèsties que ocasiona el mosquit tigre:

  • Tractar l’aigua de les piscines durant tot l’any o tapar-les hermèticament. En cas de no estar en disposició de fer tractament durant tot l’any es preferible buidar la piscina i controlar les acumulacions que s’hi fan després de les pluges.
  • Evitar tenir aigua entollada sense tractar: basses, abeuradors, piscines inflables, estanyol o fonts. Si no es poden eliminar poseu-hi peixos (carpí vermell) que s’alimenten de les larves.
  • Controlar que no s’acumuli aigua als desguassos o als canelons de la teulada.
  • Eliminar els recipients de l’exterior que puguin acumular aigua: gerros, testos, plats, pots, joguines, regadores, ornaments…
  • Cobrir els espais on s’acumuli aigua que no puguin ser eliminats, amb tela mosquitera o omplir-los de sorra.
  • Canviar diàriament l’aigua dels abeuradors dels animals domèstics i dos cops per setmana l’aigua de les plantes aquàtiques.
  • Mantenir la vegetació controlada i retirar els objectes, deixalles o materials en desús per evitar que serveixin d’amagatalls als mosquits.
  • Tancar les portes i les finestres dels vehicles estacionats per evitar el transport passiu de l’insecte.
  • En el cas d’existir recipients i/o desaigües que no puguin ser buidats, cal realitzar tractaments amb pastilles efervescents que continguin com a matèria activa diflubenzuron destinades a eliminar les possibles larves. Es poden trobar a centres de jardineria i/o ferreteries.

Com evitar les picades

El període de màxima activitat del mosquit tigre a Catalunya va del juliol al setembre. Per tal d’evitar les picades, que són especialment en horari diürn , és recomanable portar roba de colors clars, màniga llarga, pantalons llargs i mitjons i posar mosquiteres a portes i finestres.

Com tractar les picades

En cas de picada, es recomana rentar amb aigua i sabó i desinfectar la zona afectada. Si es presenten molèsties importants o persistents cal consultar el metge o la metgessa de família del CAP. En cap cas s’ha de gratar la zona afectada.

(Font: Ajuntament de Sant Cugat https://www.santcugat.cat/web/mosquit-tigre)

Descarrega’t: Protocol d’actuació
Descarrega’t: Cartell informatiu