Quatre experiències de veïns i veïnes de Valldoreix durant els mesos de confinament van ser el fil conductor de l’estrena a la vila del llibre del periodista santcugatenc Josep Maria Vallès ‘Confinats’, presentat ahir dimarts a la Nau de Cultura de Valldoreix.
Van ser les mirades locals sobre la quarantena del coronavirus de l’artista visual Tatiana Blanqué, la directora de teatre Trini Escrihuela, el metge i director de la Fundació Creactiva-Grup Catalònia, Joaquím Serrahima i l’actor Francesc Orella, les que van donar veu al centenar de testimonis que recull el llibre. Abans, però, el president de l’EMD de Valldoreix va voler pujar a l’escenari de l’auditori valldoreixenc per donar les gràcies a Josep Maria Vallès per la seva iniciativa i destacar la vessant solidària del projecte amb La Marató de TV3 i la recerca d’una cura per la malaltia.
La primera en pujar a l’escenari va ser la pintora Tatiana Blanqué, que va centrar el relat en el seu particular trànsit des de l’abatiment inicial pel fre als projectes que tenia endegats, fins a la reinvenció del seu art i a les oportunitats professionals sorgides arran del seu treball durant el confinament. El mateix to positiu va expressar el Dr. Joaquim Serrahima, el segon en asseure’s al Chester que vestia l’escenari de la Nau de Cultura, però la seva va ser una experiència molt més dura. Serrahima va viure en primera persona la malaltia de la Covid-19, que va provocar que hagués d’ingressar a l’hospital. Amb tot el director del Grup Catalònia va extreure una lectura positiva de l’experiència quan va concloure que tant ell com la fundació que dirigeix han sortit més fort de tot aquest periple.
Els més acostumats a estar sobre l’escenari, la directora de teatre Trini Escrihuela i l’actor Francesc Orella, van ser els darrers en pujar a sobre de les taules de la Nau de Cultura. Escrihuela va remarcar la importància de la cultura telemàtica durant els llargs mesos de quarantena, mentre que Francesc Orella va posar en valor la importància de viure en un entorn natural i tranquil com el de Valldoreix, per evadir-se de la sensació de captiveri del confinament.
