dimecres, novembre 14, 2018
Traduir
Medi Ambient

Enguany la campanya de lluita contra aquesta plaga pren més importància, atès que les altes temperatures registrades durant l’hivern faciliten la proliferació als arbres dels nius d’aquests insectes.

Des de l’àrea de Medi Ambient de l’EMD de Valldoreix s’ha posat especial cura en el tractament d’aquelles zones en què l’activitat humana i, en especial la dels infants, pot entrar en contacte amb els costums reproductius de l’eruga processionària. Durant la seva activitat els insectes desprenen uns pèls irritants que en contacte amb la pell, els ulls i les cavitats bucal i nasals pot produir erupcions, reaccions al·lèrgiques i urticària, entre d’altres afeccions. Cal tenir també en compte el contacte entre els animals de companyia i les erugues, ja què els efectes dels pèls urticants també els afecten i els poden provocar greu inflamació de la llengua i les vies respiratòries.

En concret les zones sobre les que s’ha actuat al territori de Valldoreix són el bosc del CAP de Valldoreix, a la confluència entre el passeig Valldoreix i el passeig Olabarria, la zona del Casal de Cultura i L’Escola Ferran i Clua, el parvulari i l’Escola Bressol de Valldoreix. El tractament que s’ha dut a terme per controlar la proliferació de l’eruga consisteix en l’aplicació d’un tractament fitosanitari d’origen biològic, inofensiu tant per a persones com per a animals, a base de Bacillus thuringiensis. El tractament s’aplica a les fulles dels pins justament en el període en que les larves de la processionària surten dels ous i comencen la seva fase d’engreix, alimentant-se d’aquestes fulles, fet que provoca la seva desaparició.

Els ajuts estan destinats a les comunitats de propietaris amb instal·lacions existents de reutilització d’aigües grises per la seva renovació o millora en el monitoratge, control del rendiment i qualitat d’aigua tractada i sensibilització dels usuaris de la instal·lació.

Les instal·lacions subvencionades hauran d’estar ubicades en edificis de més de 8 habitatges i amb una antiguitat de més de 4 anys des de la finalització de l’obra. La millora de la instal·lació s’haurà de dur a terme entre la data d’aprovació de les bases i dins l’any posterior a la data de concessió de la subvenció. Les millores subvencionades seran els elements de mesura i control per millorar el rendiment final de les instal·lacions, els elements per millorar la qualitat final de l’aigua tractada, els elements per millorar el manteniment preventiu dels equips, així com la revisió integral

de la xarxa de distribució de les aigües grises i comprovació del seu estat. Les subvencions també contemplen tots aquells elements que permetin el foment de les bones pràctiques entre els usuaris i que els donin a conèixer el correcte rendiment dels seus equips per crear consciència.

Les bases de convocatòria dels ajuts contemplen que L’import de la subvenció no podrà excedir el 50% del cost total de la millora de la instal·lació i amb un màxim de 1.500 euros i només s’admetrà una sol·licitud per instal·lació.

Per optar a subvenció les comunitats de propietaris hauran de formular la seva sol·licitud mitjançant els impresos que podran obtenir en els canals d’atenció ciutadana municipal: Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Sant Cugat (OAC) i al web municipal (www.santcugat.cat).

BASES ESPECÍFIQUES DE LA SEGONA CONVOCATÒRIA 2015 PER A L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS ADREÇADES A LA MILLORA DELS SISTEMES D’APROFITAMENT D’AIGÜES GRISES EN EDIFICIS PLURIFAMILIARS

0 3038

L’objectiu d’aquest protocol és informar i instar als titulars de palmeres ubicades a la Zona

Demarcada de Catalunya, sobre les mesures d’eradicació, així com de prevenció i lluita que
han de dur a terme per controlar i evitar la propagació d’aquesta plaga.
En el moment que es detecti la primera o primeres palmeres afectades (nou brot), s’ha de
comunicar al Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural (DAAM), i procedir d’immediat a aplicar mesures d’eradicació així
com de prevenció i lluita sobre aquestes i sobre les del seu entorn més proper.
Les mesures d’eradicació consistiran en actuacions sobre les palmeres afectades, per tal
d’eliminar la plaga, com tractaments amb productes fitosanitaris, sanejament i destrucció de
les parts afectades o la tala de palmeres atacades i destrucció de les parts afectades.
Per realitzar aquestes actuacions, es procedirà segons les indicacions següents:
1. Localització i prospecció d’exemplars de palmeres.
2. Utilització de paranys carregats amb atraients de la plaga (no és preceptiu).
3. Mesures culturals.
4. Tractaments insecticides preventius.
5. Sanejament i recuperació de palmeres afectades
6. Tala i destrucció de la part afectada de palmeres atacades pel morrut: directrius tècniques
1.- Localització i prospecció d’exemplars de palmeres.
Els responsables que estiguin a càrrec de la gestió d’una o diverses palmeres, cal que
segueixen el següent procediment:
1.1 Elaborar un inventari de les palmeres, que inclogui les dades següents:
– Espècie de palmera
– Titularitat: privada o pública.
– Ubicació: localització i si s’escau numeració.
– Presència o no de símptomes sospitosos de la plaga.
1.2 Prospectar com mínim un cop al mes tots els exemplars de palmeres inventariades.
1.3 Inspeccionar a fons els exemplars sospitosos per confirmar o no la presència de la plaga.
2.- Utilització de paranys amb atraients de la plaga a base de feromones i kairomones.
(no és preceptiu i només en zones afectades i mai a la perifèria d’aquestes)
2.1 Per al seguiment del vol i nivells poblacionals de la plaga. Instal·lació, com a mínim, dos
bateries de paranys per zona (mínim un parany per bateria).
2.2 En els llocs on es consideri que la plaga està establerta i amb la finalitat d’efectuar
captura massiva d’adults, es pot procedir a la instal·lació de xarxes de paranys amb
separacions d’uns 50 m entre ells.
3.- Mesures culturals
3.1 La poda de fulles verdes i les neteges o altres activitats que puguin causar ferides a la
part viva de les palmeres solament es farà entre els mesos de desembre i febrer,
especialment amb les del gènere Phoenix.
3.2 Desprès de fer la poda i altres activitats en palmeres, es recomana la protecció de ferides
o realitzar tractaments amb productes fitosanitaris.
4.- Tractaments fitosanitaris
Els tractaments, han de ser efectuats per empreses o entitats inscrites al Registre Oficial
d’Establiments i Serveis Plaguicides (ROESP) que gestiona el Servei de Sanitat Vegetal i
amb personal degudament qualificat (veure “Relació d’empreses que realitzen tractaments a
tercers amb productes fitosanitaris”, en l’apartat “Protocols de prevenció i lluita”, de la web del
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural “La plaga del
morrut de les palmeres”).
4.1 Objectiu: En palmeres sanes, impedir l’atac del morrut. En palmeres lleument o
mitjanament afectades, control de la plaga. En palmeres greument afectades o mortes,
eradicar la plaga.
4.2 Periodicitat: En funció del tipus d’insecticida utilitzat i de les recomanacions d’ús que
figurin a l’etiqueta. Entre l’inici de primavera i final de tardor.
4.3 Productes a utilitzar: les substàncies actives i formulats, així com els organismes de
control biològic (OCB) hauran d’estar específicament autoritzats en el “Registro Oficial de
Productos y Material Fitosanitario” del “Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino”
per al control d’aquesta plaga en palmàcies.
És aconsellable, sempre que sigui factible, alternar els productes autoritzats disponibles
segons diferents modus d’acció.
4.4 Polvorització gruixuda a la copa: cal mullar molt be la base de les fulles, principalment les
de l’ull i de tota la valona, fent que el brou es dipositi força a les axil·les de les fulles, ja que és
el lloc on generalment, es dipositen les postes inicials i es formen les primeres galeries.
Productes a utilitzar:
Productes fitosanitaris. Substàncies actives i formulats:
– Clorpirifos 48% EC
– Imidacloprid 20% SL
Organismes de control biològic:
– Nematodes entomopatògens
4.5 Endoteràpia (injecció d’insecticides al tronc): les aplicacions seran realitzades per
empreses especialitzades i compliran estrictament el que indica el full de registre dels
productes a utilitzar.
Substàncies actives i formulats:
– Abamectina 1’8% EC
– Imidacloprid 20% SL
– Tiametoxam 25% WG
5.- Sanejament i recuperació de palmeres afectades
Els propietaris de palmeres afectades que vulguin aplicar treballs de sanejament i
recuperació, han de notificar amb antelació al Servei de Sanitat Vegetal, la data de l’actuació.
Les actuacions consistiran en treballs de tala i destrucció de la part afectada. El material
resultant de tallar i destruir la part afectada de les palmeres es destruirà mitjançant trituració o
altre mètode, i es gestionarà de manera que no suposi cap risc de propagació de la plaga. Es
tindrà especial cura en el transport del material vegetal afectat, el qual haurà de ser
prèviament tractat amb productes fitosanitaris o transportat mitjançant protecció física. Queda
prohibit l’abandonament d’aquest material així com el seu abocament en punts no autoritzats.
Exemple de procediment:
5.1 En primer lloc cal avaluar el grau d’atac i les possibilitats de que valgui la pena aplicar
treballs de sanejament. En graus alts d’atac i degradació de l’ull de la palmera, no es
considera factible realitzar aquest tipus d’actuació.
5.2 Col·locar una borrassa, plàstic, lona o recipient al lloc on s’han de dipositar i recollir les
parts de la palmera afectades. Si el lloc es pot escombrar amb facilitat, es podrà prescindir de
la borrassa.
5.3 Eliminar les fulles de la valona que es consideri necessari (normalment totes les que
tinguin plaga) així com netejar i sanejar totes les parts de la palmera afectades per la plaga.
5.4 Destruir, mitjançant la trituració in situ, les parts afectades de la palmera. També es
poden carregar sense triturar les parts afectades, amb un vehicle convenientment condicionat
per tal de que no s’escapin els insectes i amb la finalitat d’efectuar una gestió el més acurada
possible, dipositar-les en els punts de recollida controlats (veure “Relació d’empreses de
recollida i gestió de restes de palmeres afectades pel morrut”, en l’apartat “Protocols de
prevenció i lluita”, de la web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i
Medi Natural “La plaga del morrut de les palmeres”).
5.5 Efectuar tractaments a les palmeres sanejades per evitar la reinfestació.
6.- Tala i destrucció de la part afectada de palmeres atacades pel morrut, sense
possibilitats de recuperació: Directrius tècniques
És obligatori tallar i destruir la part afectada de les palmeres atacades per la plaga del morrut
que no tinguin possibilitats de recuperació, seguint les directrius tècniques que indiqui el
Servei de Sanitat Vegetal.
El material resultant de tallar i destruir la part afectada de les palmeres es destruirà mitjançant
trituració o altre mètode, i es gestionarà de manera que no suposi cap risc de propagació de
la plaga. Es tindrà especial cura en el transport del material vegetal afectat, el qual haurà de
ser prèviament tractat amb productes fitosanitaris o transportat mitjançant protecció física.
Queda prohibit l’abandonament d’aquest material així com el seu abocament en punts no
autoritzats.
Exemple de procediment:
6.1 Col·locar una borrassa, plàstic o lona al lloc on s’han de dipositar les parts de la palmera
afectades. Si el lloc es pot escombrar amb facilitat, es podrà prescindir de la borrassa.
6.2 Tallar totes les fulles de la valona de la palmera (no sempre serà necessari).
6.3 En èpoques de facilitat de vol, un cop tallades les fulles, embolcallar la valona amb un
plàstic de gruix adequat (200-800 galgues).
6.4 Sempre que sigui viable, talar la valona, enganxant-la amb una grua i baixar-la a poc a
poc sense donar cops (així es minimitza la sortida d’adults). Si no s’utilitza grua cal procedir a
tallar poc a poc fins no deixar restes afectats. En arribar a la part sana del tronc, la gestió
d’aquesta part serà com la de la resta de qualsevol material vegetal.
6.5 Destruir, mitjançant la trituració in situ, les parts afectades de la palmera. També es
poden carregar sense triturar les parts afectades, amb un vehicle convenientment condicionat
per tal de que no s’escapin els insectes i amb la finalitat d’efectuar una gestió el més acurada
possible, dipositar-les en els punts de recollida controlats (veure “Relació d’empreses de
recollida i gestió de restes de palmeres afectades pel morrut”, en l’apartat “Protocols de
prevenció i lluita”, de la web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i
Medi Natural “La plaga del morrut de les palmeres”).
Les palmeres de poca alçària, les quals l’atac arriba fins al terra i fins i tot per sota del coll del
tronc de la palmera, caldrà destruir-les fins arribar sota terra i recollir al màxim tota la part
afectada. Posteriorment, enterrar el clot i aplanar.
Les empreses o entitats que efectuïn mesures d’eradicació en palmeres atacades pel
morrut, han de reunir els requisits següents:
– El personal ha d’acreditar la capacitació necessària per a la utilització i manipulació
dels equips.
– Han de complir amb la normativa vigent sobre prevenció de riscos laborals.
Barcelona, 30 d’abril de 2011
Generalitat de Catalunya
Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural
Direcció General d’Agricultura,
i Ramaderia
Servei de Sanitat Vegetal
PUNTS DE RECOLLIDA I GESTIÓ DE RESTES DE PALMERES AFECTADES PER MORRUT (VALLÈS OCC.)
PARATGE SERRA BARONA
CAN BARÓ, S/N
(08181) SENTMENAT
PUNT VERD SERVEIS, SAT
93 715 02 37
COMPOSTATGE
PARATGE MAS MITJÀ
POLÍGON, 5. PRCEL·LA,
86a
08181 SENTMENAT
ECOTRANS VALLÈS 661 653 940
RECICLATGE VEGETAL
DOCUMENTACIÓ ADJUNTA:

 

0 2754

Aquest llibre s’edita l’any 2006 fruït del treball de Fèlix Mestres, Josep Ma. Pujols, Francesc Sanjust i Miquel Batet, un grup de veïns de la vila, que de forma voluntaria, i en col·laboració amb Josep Castellví, Jordi Roca i Joan Valls del Club Muntanyenc de Sant Cugat, van elaborar un recull en fitxes didàctiques dels exemplars arboris més valuosos per la seva edat, raresa, bellesa i història.

Cada fitxa inclou el nom comú, la familia, el gènere, l’espècie, l’alçada i perímetre del tronc, la forma, l’edat, l’estat de conservació i la localització.

La guia recull tant arbres ubicats en terrenys privats, dels quals es van encarregar Mestres, Pujols, Sanjust i Batet, com exemplars situats en espais públics, que van ser recopilats per Castellví, Roca i Valls.

 

 

0 3916

[:ca]L’any 1992 es va celebrar la Cimera de la Terra a la ciutat de Rio de Janeiro, en la que per primera vegada va sorgir l’Agenda 21, definida com una estratègia que els països han d’empendre en l’àmbit mundial cap al Desenvolupament Sostenible.

L’any 1994, a Alborg (Dinamarca) es va celebrar la primera Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles, on es va redactar la Carta d’Alborg, que instava els municipis a iniciar, seguint la filosofia de l’Agenda 21 de la Cimera de la Terra, el procés de les Agendes 21 Locals per al desenvolupament sostenible d’aquests municipis.

A Valldoreix, l’any 2009 es va elaborar l’Agenda 21 Local amb la finalitat de diagnosticar els punts febles pel que fa a la sostenibilitat local i plantejar mesures de correcció.

En una primera fase, es va elaborar l’Auditoria Ambiental, en la que es defineix el medi físic, l’entorn socioeconòmic i es diagnostiquen els punts febles pel que fa als vectors ambientals (energia, aigua, residus, aire i soroll), posant especial èmfasi en la diagnosi de l’estat de les rieres de Valldoreix i la mobilitat.

En una segona fase, es va elaborar el Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat, en el qual es defineixen 4 línies estratègiques d’actuació, dividides en 11 programes d’actuació, que incorporen un total de 45 actuacions plantejades per a la correcció de les deficiències detectades durant la primera fase d’elaboració de l’Auditoria Ambiental.

En una tercera fase, durant l’any 2010, es va celebrar el Pla de Participació Ciutadana, per tal que els valldoreixencs i valldoreixenques poguéssin participar de forma activa en l’elaboració final dels documents de l’Agenda 21 Local. El Pla de de Participació Ciutadana va constar de 4 sessions en les quals els veïns i veïnes van poder valorar els documents proposats i plantejar canvis, que van ser incoporats en els documents finals.

Documents resultants del procés de l’Agenda 21 Local de Valldoreix :

– Audioria Ambiental

– ANNEX 1 (Rieres de Valldoreix)

– Annex 2: mobilitat

– PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT I PLA DE SEGUIMENT

– PLA DE PARTICIPACIÓ[:es]En 1992 se celebró la Cumbre de la Tierra en la ciudad de Río de Janeiro, en la que por primera vez surgió la Agenda 21, definida como una estrategia que los países deben emprender en el ámbito mundial hacia el Desarrollo Sostenible.

En 1994, en Alborg (Dinamarca) se celebró la primera Conferencia Europea de Ciudades y Pueblos Sostenibles, donde se redactó la Carta de Alborg, que instaba a los municipios a iniciar, siguiendo la filosofía de la Agenda 21 de la Cumbre de la Tierra, el proceso de las Agendas 21 Locales para el desarrollo sostenible de estos municipios.

En Valldoreix, en 2009 se elaboró ​​la Agenda 21 Local con el fin de diagnosticar los puntos débiles en cuanto a la sostenibilidad local y plantear medidas de corrección.

En una primera fase, se elaboró ​​la Auditoría Ambiental, en la que se define el medio físico, el entorno socioeconómico y se diagnostican los puntos débiles en cuanto a los vectores ambientales (energía, agua, residuos, aire y ruido), poniendo especial énfasis en el diagnóstico del estado de las rieras de Valldoreix y la movilidad.

En una segunda fase, se elaboró ​​el Plan de Acción Local para la Sostenibilidad, en el que se definen 4 líneas estratégicas de actuación, divididas en 11 programas de actuación, que incorporan un total de 45 actuaciones planteadas para la corrección de las deficiencias detectadas durante la primera fase de elaboración de la Auditoría Ambiental.

En una tercera fase, durante el año 2010, se celebró el Plan de Participación Ciudadana, para que los valldoreixencs y valldoreixenques pudieran participar de forma activa en la elaboración final de los documentos de la Agenda 21 Local. El Plan de de Participación Ciudadana constó de 4 sesiones en las que los vecinos y vecinas pudieron valorar los documentos propuestos y plantear cambios, que fueron incoporats en los documentos finales.

Documentos resultantes del proceso de la Agenda 21 Local de Valldoreix:

– AUDITORIA AMBIENTAL

– ANEXO 1 (Rieras de Valldoreix)

– ANEXO 2: movilidad

– PLAN DE ACCIÓN LOCAL PARA LA SOSTENIBILIDAD Y PLAN DE SEGUIMIENTO

– PLAN DE PARTICIPACIÓN[:en]In 1992 Earth Summit held in Rio de Janeiro, in which first emerged in Agenda 21, defined as a strategy that countries must undertake in the world no Sustainable Development.

In 1994, in Alborg (Denmark) hosted the first European Conference on Sustainable Cities and Towns, which drafted the Charter of Alborg, urging municipalities to initiate, following the philosophy of Agenda 21 Earth Summit, the process of Local Agenda 21 sustainable development of these municipalities.

A Valldoreix, 2009 was drawn Local Agenda 21 in order to diagnose the weaknesses in terms of sustainability and consider local corrective measures.

In the first phase, was developed Environmental Audit, which is defined in the physical environment, socioeconomic and diagnose weaknesses regarding environmental vectors (energy, water, waste, air and noise) with special emphasis on the diagnosis of the condition of streams Valldoreix and mobility.

In a second phase, produced the Local Action Plan for Sustainability, which defines four strategic lines of action, divided into 11 action programs, which include a total of 45 performances planned for correction of the deficiencies identified during the first phase of preparation of the Environmental Audit.

In a third phase, in 2010, held the Citizen Participation Plan, so that valldoreixencs valldoreixenques and could participate actively in the preparation of final documents of the Local Agenda 21. The Citizen Participation Plan consisted of four sessions in which residents were able to evaluate the proposed documents and propose changes that were incoporats in the final documents.

Documents resulting from the process of Local Agenda 21 of Valldoreix:

– Environmental Auditories

– ANNEX 1 (Watercourses Valldoreix)

– Annex 2: mobility

– ACTION PLAN FOR LOCAL SUSTAINABILITY PLAN MONITORING

– PARTICIPATION PLAN[:]

Valldoreix es trova situat a l’extrem nord del Parc Natural de la Serra de Collserola. Aquesta proximitat a un espai natural protegit genera un equilibri entre l’ús residencial i els béns naturals, que cal preservar.

L’objecte d’aquesta ordenança és establir normes de regulació i gestió de l’arbrat de Valldoreix per tal de garantir la seva continuïtat.

ORDENANÇA DE PROTECCIÓ DE L’ARBRAT DE VALLDOREIX

0 1670

Des del passat dia 15 de març de 2012 Valldoreix es trobem en situació de risc d’incendi i a partir del pròxim 15 de juny i fins el 15 de setembre la situació serà d’alt risc d’incendi, tal i com s’estableix en el Decret 64/19951.
ESTÀ PROHIBIT
– Llençar coets o focs artificials al bosc o a la franja de 500 metres que l’envolta.
– Llençar cigarretes enceses o llumins sense apagar a prop d’una zona forestal.
– Fer foc al bosc i a la franja de 500 metres que l’envolta. Tampoc en els jardins si no és en una barbacoa d’obra amb mataguspires.
– Deixar escombraries i deixalles en el bosc. Cal utilitzar els serveis de recollida adients.
– Encendre qualsevol tipus de foc al bosc per a cuinar, fora de les àrees especialment adaptades.
ES RECOMANA
Per reduir la vulnerabilitat de l’habitatge
– Eliminar la vegetació altament inflamable, com branques i fulles seques.
– Evitar l’ús de tanques de vegetació (tanques de xiprer o bruc) que són altament inflamables.
– Evitar que la vegetació del jardí estigui en contacte directe amb la casa.
– No acumular piles de llenya ni deixar les bombones de butà ni altres dipòsits de combustible al costat de la casa a l’estiu.
– Tenir a mà eines que poden ser útils en cas d’incendi
Valldoreix, 6 de juny de 2014

 

0 2241

L’objectiu del PROJECTE ITINERARIS és dissenyar un itinerari natural que transcorre paral·lel a les rieres de can Llobet i de can Badal, amb la finalitat de fomentar el coneixement del medi natural de la vila, així com la mobilitat a peu i en bicicleta. Aquest projecte es desenvolupa des de l’àrea de Medi Ambient de l’EMD en col·laboració amb el Consell Sectorial de Medi Ambient.

Primer tram

Transcorre paral·lel a la riera de can Llobet i va des del Club Esportiu Valldoreix -on acaba el camí de can Pagan- fins el carrer Brollador (zona escolar i esportiva de Valldoreix). Aquest primer tram ens permet gaudir de la zona de transició entre la trama urbana i el Parc Natural de Collserola, on s’hi troba gran part de la zona agrícola de Valldoreix.

itinerari-natural-1-riera-can-llobet-

Segon tram

Transita paral·lel a la riera de can Badal. S’inicia al carrer Brollador i finalitza a l’encreuament entre la Riera de can Nonell i la de can Badal, a l’alçada del passeig del Bosc. Aquesta segona part de l’itinerari ens permet gaudir d’uns dels alzinars més importants de Valldoreix, així com la zona de vegetació de ribera més desenvolupada i més ben conservada de la vila.

itinerari-natural-2-riera-can-badal-

 

 

 

 

 

0 1870

 

ESTRATÈGIA PER A LA PREVENCIÓ I EL CONTROL DEL MOSQUIT TIGRE A CATALUNYA
Durant l’estiu del 2004 es va detectar per primera vegada a Catalunya la presència del
mosquit tigre (Aedes albopictus). Des d’aquell moment s’ha anat estenent i desenvolupant
per diferents territoris del nostre país, principalment en àrees urbanes, on troba el seu
hàbitat preferit, tant en espais públics com privats.
La seva detecció va promoure diverses accions des dels organismes implicats dels territoris
afectats: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i la Generalitat de Catalunya. També
va donar lloc a la creació d’un grup de treball amb la participació d’aquestes institucions,
coordinat pels departaments competents en matèria de medi ambient i de salut de la
Generalitat de Catalunya, a fi d’establir criteris comuns sobre les accions que calia dur a
terme. Fruits d’aquest grup de treball van ser, entre d’altres, l’elaboració del document
Campanya de control del mosquit tigre a Catalunya, de juny del 2005; l’Ordenança municipal
tipus per a la prevenció i control dels mosquits, i particularment del mosquit tigre; l’estudi
sobre la seva dispersió, i l’elaboració de fullets informatius per prevenir i controlar el mosquit.
Des que va aparèixer a Catalunya, diferents agents hem anat desenvolupant accions per a la
prevenció i el control del mosquit tigre. No obstant això, l’abast de la dispersió del mosquit
ha anat creixent al llarg d’aquests anys i han augmentat, d’una banda, el nombre de
persones exposades a les molèsties que produeixen les seves picades i, de l’altra, els
organismes i les institucions implicats. Així mateix, cal tenir present la capacitat del mosquit
d’actuar com a vector d’alguns tipus de malalties, com ara les produïdes pels virus
Chikungunya i dengue, tot i que aquesta probabilitat és actualment baixa al nostre país. A la
vegada, cada cop es tenen més coneixements i experiència entorn d’aquesta problemàtica.
En conseqüència, es fa necessari replantejar i actualitzar les estratègies desenvolupades fins
al moment, respecte als diferents àmbits d’actuació en què es basa la prevenció i el control
del mosquit tigre. Per això, es va crear el juny del 2010 la Comissió Interinstitucional per a la
Prevenció i Control del Mosquit Tigre a Catalunya, amb l’encàrrec d’elaborar aquest
document. L’objectiu és minimitzar la densitat i la dispersió del mosquit tigre, les molèsties
produïdes a la població per les seves picades, i prevenir el risc que actuï com a vector de
malalties.
L’Estratègia estableix un protocol harmonitzat de mesures de prevenció i control del mosquit
tigre a Catalunya, que incorpora els nous coneixements i l’experiència en el tema i l’adapta a
la situació actual de la problemàtica. En aquest sentit proporciona una eina bàsica d’actuació
a totes les institucions que hi estan implicades.