El Mas Fuster és una de les cases que formen un conjunt de masies o raval de Can Bartralot de l’antic municipi de Canals i de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix
Aquest raval estava format per les cases Tomàs, Fayol, Bartralot, Joan Julià i Guix.
Antigament el mas es deia Can Buscarons i el seu propietari era Joan Buscarons. Més tard el mas passà a dir-se Can Coromines i el seu propietari era Joan Coromines que l’havia heretat de Joan Buscarons. L’any 1564 la propietària era Joana, vídua de Pau Coromines i com a hereu el seu fill Ramon. L’any 1586, Pau Bartralot confessa que tenia aquest mas com a hereu de Joan Coromines. A partir de Pau Bartralot el mas serà conegut com a Mas Bartralot fins a principis del s. XX, quan passarà a anomenar-se Mas Fuster.
El 1674 els germans Bartomeu i Pere Joan Coromines van vendre el mas Coromines a Joan Soler Vallés per 824 lliures, 7 sous i 4 diners. Aquest el va vendre a un ardiaca de la catedral de Barcelona i l’ardiaca a Pau Bartralot. La família Bartralot va ocupar en diverses ocasions els càrrecs de batlles i regidors del municipi de Canals, destacant Pere Pau Bartralot que va ser batlle de Canals entre 1779 i 1784, Joan Bartralot, alcalde entre 1801 i 1811, i Pau Bartralot, alcalde des del 1826.
El Mas Bartralot pagava a la Pia Caritat del Monestir de Sant Cugat un parell de capons i 8 sous per Nadal, dues quarteres de civada i 8 quarteres d’ordi per la festa de Sant Pere i per la festa de Sant Fèlix, i 3 sous anuals. Al s. XVIII pagava del carnalatge un porcell anual al rector de Valldoreix. A diferència d’altres cases no produïa molt vi, de fet del terçoner pagava una de les quotes més baixes, només 5 coves.
Les terres del Mas Fuster limitaven amb les de Can Cussó, antic Mas Lledó, i amb les de Can Badal.
L’any 1885 Teodor Julià i Bartralot va prestar a Josep Bartralot i Pujol 2.000 pessetes i l’any 1889, un altre préstec de 1.500 pessetes, oferint com a pagament el Mas Bartralot. El 10 de març de 1899 moria Josep Bartralot en estranyes circumstàncies. Les dificultats econòmiques de la vídua no li van permetre fer front al deute. Després d’una reclamació judicial el mas passà a ser propietat de Teodor Julià i Bartralot. El 12 de juliol de 1910, Teodor Julià venia el mas a Silvestre Joan Fuster Serracant.
Joan Fuster Serracant va ser un dels impulsors de la urbanització de la zona del Mas Fuster. També va ser fundador de l’Associació de Propietaris del Mas Fuster. Aquesta entitat tenia com a objectiu la millora urbanística de la zona. El 1927 van fer, per subscripció dels propietaris, un pont sobre el torrent de Can Llobet. El setembre de 1925 era escollit comptador de la junta presidida per Agapito Papaseït Carrera. També formaven part d’aquesta junta: Sixte Ranera Fernández y Conde com a vicepresident, Francesc Alberó i Carratalà, tresorer; Aurelio Ramírez Matías com a secretari, Antoni Valls Saludas, vicesecretari, Josep Font Ferré com a vocal primer, Modest Clavell Carreras, vocal segon i Manel Martí Ràfols com a vocal tercer.